Sis més

Dos còmics: Mascotas de Jiro Taniguchi, que edita Ponent Món, i Hasta Nóvgorod. Memorias de un divisionario, de Víctor Barba (Norma). Són dues històries molt distintes: la primera parla de cans i moixos i de la importància que poden arribar a tenir en una família, les emocions que generen, les experiències que permeten; la segona parla de la División Azul… Ja són dos, doncs. Arcadi Oliveres és un referent de la política alternativa. Està molt malalt. Acaba la seva peripècia i no evita contar-ho en entrevistes molt emotives. No convé que les seves paraules siguin oblidades. Millor: que no sigui oblidat el seu exemple pacifista, ecologista, compromès. L’he seguit. Ell pensa que el capitalisme és un model criminal. Jo pes que ho és, sobretot, el neoliberalisme, especulatiu, assassí. Comprar aquest llibre i llegir-lo és una manera de fer-li homenatge i he fet ambdues coses amb gust: Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar (Angle). Tres. Miramar, el primer parc natural d’Europa, d’en Joan Mayol (Lleonard Muntaner, editor), és una breu i molt important lliçó de la llarga història del conservacionisme a Mallorca, en aquest cas centrada en la Serra de Tramuntana. El llibre conté un explícit i molt positiu record -ben merescut- d’una persona que va ser essencial en aquesta feina a les Illes Balears, des dels inicis: en Mateu Castelló. No és lúnica persona que treballà per conservar el caràcter de la muntanya de l’illa. Per descomptat que l’eix de la lliçó és el precedent de l’Arxiduc Lluís Salvador, el seu pensament avançat, pioner. Eduardo Torres-Dulce en sap molt de cinema, i ens ho demostra una vegada més en el seu ja veterà llibre, que encara no havia llegit, Jinetes en el cielo, on fa una vigorosa i completa repassada a la sempre dita trilogia de la Cavalleria de John Ford, pel.lícules que he vist moltíssimes de vegades i que esper poder veure encara en altres ocasions; tres obres mestres: Fort Apache, Río Grande i La legió invencible. Una lectura estimulant per a mi, perquè Ford m’entusiasma i no em cansa. L’editorial El cep i la nansa m’enviarà aviat l’edició en català que fan d’una enigmàtica novel.la de Jules Verne, del meu Jules Verne: L’esfinx del glaç. La traducció és d’A. Munné-Jordà. Em fan aquests editors un gran favor atenent generosament i diligent la meva ràpida i potser descarada sol.licitud d’un exemplar de mostra; m’agradaria ressenyar l’obra al seu moment en el suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca. Esper ansiós el paquet del correu. En tenc, de la novel.la, una bella edició en francès de la Bibliothéque de la Pléiade: Le Sphinx des glaces. I una edició en castellà d’Akal, avui segurament introbable. Quina bona excusa per rellegir l’aventura, i ara en català!