Mallorquins

De naixença o d’adopció -de decisió, doncs. Quan sents n’Antoni Vidal Ferrando elogiar un llibre d’un col.lega n’has de fer cas. Es tracta de Pare, mostra’m la mar d’en Miquel Segura (Lleonard Muntaner, editor), un dietari escrit durant el passat confinament. I en efecte, és una lectura interessant, i l’autor usa una bona prosa, emotiva, sincera. M’hi sobraria, pel meu escepticisme en aquest aspecte, la permanent indagació religiosa. Però, l’autor és lliure. I com he dit, sincer. La seva vida és des de fa temps una indagació permanent i motivada. Un bon llibre, breu, clar. També m’ha interessat el Diario de 1937 d’en Gabriel Fuster Mayans, Gafim, editat per na Margalida M. Socías Colomar (Lleonard Muntaner, editor). En general, tot el que va escriure en Gafim m’atrau. Ell encarna una època i un mode de ser intel.lectual en aquesta època. En un context concret. Accept que és un autor menor. I accept, també, que la seva auto-reconeguda peresa a l’hora de fer literatura potser ocultava una certa incapacitat de fer-ne… Deixem-ho aquí. El mallorquí d’adopció – i de decisió- és en Max, el dibuixant, quin gran artista! He tengut la sort de poder canviar una aquarel.la amb un exemplar de l’edició de 1992 (4ª edició de La Cúpula) de Peter Pank. Bon intercanvi, doncs. Sobretot, per a mi! I per acabar l’entrada d’avui, dir que rellegesc amb gust El llibre de l’oli, de l’amic en Joan Mayol (El Gall, editor). Prepar amb ell una col.laboració sobre el tema. Sempre dic que en Joan és un molt bon ecriptor. Insuperable, quan es tracta de fer divulgació dels temes que l’apassionen; aquí, l’oli i la cultura de l’oli. Aquest llibre l’he comprat i regalat dues o tres vegades. Ara rellegesc el que m’ha deixat el propi autor.