Lectures de setembre

Tornat del viatge d’una setmana al tercer tram, entre Santander i Ribadesella, del Camí del Nord -que anam fent des de fa uns anys na Xon i jo poc a poc, cada vegada més poc a poc, si he de ser franc-, m’atur avui, imprescindible visita!, a la llibreria de segona mà del carrer de 31 de desembre i, després de saludar en Josep, hi trob algunes coses que m’interessen. La primera és aquesta edició de Peñas Arriba, de José María de Pereda, de la col.lecció Crisol (Aguilar), alguns diminuts exemplars de la qual eren per ca-nostra quan jo era infant i també gràcies als quals vaig aficionar-me a la lectura. L’obra, antiga ja i carrinclona, sempre m’ha agradat molt i la tenc entre els llibres més estimats que he tengut la sort de poder llegir i rellegir moltes de vegades en la meva vida lectora. Per ventura ara ho tornaré a fer. Per cert: l’exemplar ha pertangut a la biblioteca de La Porciúncula. Prové, doncs, d’una esporgada. Mira per on. En boníssim estat compr (2 euros!, i em sap greu pels drets d’autor del bon amic autor del llibre) un exemplar de Palma, crònica sentimental, d’en Climent Picornell (ifelbook), amb fotografies del també gran, grandíssim amic, en Jaume Gual. He llegit i seguesc els textos, diguem-ne, rurals d’en Climent. A veure què ens diu el que sembla ser un text essencialment urbà. D’en Sebastia Bennassar, també conegut -què petit és el món literari local!-, me’n duc aquest Connie Island, que no conec (Viena). Sent curiositat. En Sebastià sempre explora amb intel.ligència. Crec que aquest El río del olvido, d’en Julio Llamazares (Alfaguara), és producte precisament de les caminades de l’autor. Vegem-lo, doncs. Un vertader llibre de viatges pel Tibet, Nepal i Sinkiang és Desde el lago del cielo, d’en Vikram Seth (Zeta). I de viatgeres i dones d’empenta parla na Cristina Morató en aquest Viajeras intrépidas y aventureras (debolsillo). D’ella em va agradar al seu moment Las reinas de África. Lectures de setembre, doncs. Seguirà fent calor. I començaré les classes una altra vegada amb en Juan José Herrera Lara: urbans amb l’aquarel.la. N’he d’aprendre!

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.