Perquè sempre n’hi ha de nous, que arriben, que vénen, que són acollits, que són cercats o que no ho són.
Avui, per exemple, aquest, inesperat: De senectute politica. Carta sin respuesta a Cicerón, d’en Pedro Olalla, títol i autor desconeguts completament per a mi.
El llibre (Acantilado) me l’ha obsequiat el meu germà Gaspar que, em va dir, en va gaudir plenament. O aquest altre, que m’envia el bon amic Josep-Francesc Delgado, potent escriptor i valentíssim editor (edicions del Roure de Can Roca): L’alegria que passa. Desconec, també, l’obra. D’una llarga caminada va El sendero de la sal, de na Raynor Winn (Capitán Swing).
L’autora ens conta com el seu home -molt malalt- i ella, havent perdut la casa després d’un pleit confús i de sentència més que discutible, es decidiren a viure uns mesos en l’única llar que podien tenir d’acord amb els seus ingressos: un sender de llarg recorregut,
en aquest cas The South West Coast Path, del qual, per cert, na Xon i jo n’hem fet un tram. Recoman fer el sender esmentat, i segurament, en haver-lo llegit, recomanaré igualment el llibre. També narra un llarg itinerari la novel.la Noticias del gran mundo, de Paulette Jiles (Almuzara), un western amb dos protagonistes entranyables: un capità retut, veterà de diferents guerres als EUA, i una nina alemanya rescatada del seu captiveri dels indis kiowa, habitats de les badlands texanes (se n’ha fet una pel.lícula interessant). En resum, doncs, varietat, desordre lector, expectatives… I mentrestant, seguesc les classes amb el mestre aquarel.lista Juan José Herrera Lara, amb el qual és en veritat impossible no aprendre alguna cosa: tècnica, estratègia, procés, ús dels colors i de l’aigua… Aquesta ha estat la pràctica de la setmana, un carrer popular a Roma.
