D’aquí

Avui parlarem de llibres d’aquí, escrits per gent d’aquí, no necessàriament sobre temes d’aquí. O sí. Lectures que em plaurà fer al seu moment, tan aviat com pugui fer-les. Comencem, doncs, a presentar-les. He recuperat, i és un plaer, el contacte amb un excel.lent muntanyenc dels anys setanta, en Guillem Martí. Ens hem canviat llibres. En Guillem surt esmentat vàries vegades al meu Penyaleres: no podia ser d’altra manera. Ell va jugar un paper rellevant en la creació del Grup Excursionista de Mallorca (GEM) l’any 1973, i va ser membre de les primeres juntes de l’associació. Qualque vegada sortírem d’excursió junts. Moltes més, ens trobàvem per camins i llocs de la Serra o en els mitjans de transport públic d’aleshores. Ningú de nosaltres no tenia vehicle propi. Érem joves. En Guillem Martí deixà la muntanya un dia. Deixà l’escalada, activitat en la que destacava per atreviment i elegància. Es dedicà, i encara s’hi dedica, a la nàutica. Navegà arreu. Navega. Un dia, una escriptora mallorquina, na Carme Nadal, va saber d’una volta al món a vela d’en Guillem Martí i la seva família, na Manoli Oliver i en Guillemet, i en va fer un llibre: Izando mi corazón (edicions Roig iMontserrat, amb el patrocini del Club Nàutic de Sa Ràpita). M’encantarà llegir-lo. En Gustavo Catalan hi torna. Ha escrit Si me deja, le cuento. Desde Sóller al azar (Olañeta). Se’ns diu que és una biografia. El personatge biografiat es conta ell mateix. Exagera o no? De vegades, la vida és una exageració. No sé qui ho va escriure, això. Hem parlat abans de Penyaleres, doncs: una de les penyaleres entrevistades en el meu text, na Maria Francisca Mas Riera ha escrit i a la fi publicat un apassionat discurs sobre l’escalada femenina. Sabíem que hi treballava, que tenia la intenció de fer un llibre sobre el tema. Ara el tenim a les mans, a l’espera de lectura. El llibre es titula Escalantes. Escalada desde el feminismo. Narrativas y experiencias (DDT Liburuak). És un llibre molt atractiu pel contingut i per la forma. Bravo! I aquest mot, escalantes, me sembla tot un encert. No deixa de ser curiós que enguany, 2021, dos llibres d’autoria mallorquina sobre les dones al món del muntanyisme hagin aparegut en el món. Dos llibres molt diferents en origen, tractament i intencions, però, sens dubte complementaris i de gran utilitat per a la cultura muntanyenca d’aquí (i en el cas d’Escalantes, de fora). I per acabar, un molt variat recull d’articles i col.laboracions, tot coordinat p’en Damià Pons, en Joan Melià, na Mara Alberola i en Bartomeu Crespí, per recordar una persona entranyable i un bon escriptor i articulista, malauradament traspassat el febrer de 2020, a traició: en Rafel Crespí. El recull abasta molts dels aspectes en què l’estimat Rafel destacava: docent, polític, articulista, activista cultural, autor… Hom ha titulat el recull així: Rafel Crespí: la tenacitat de viure (l’edita Lleonard Muntaner). Un dels coordinadors, en Daimà Pons, em va fer l’honor de sol.licitar una col.laboració meva per a aquest recull d’homenatge. La vaig redactar amb tristesa, la vaig titular D’on t’ho has tret, això? (pàgines 46-47), perquè en Rafel contava una anècdota sobre nosaltres dos que contenia aquesta pregunta, de quan jo era professor seu a Son Ferriol, al col.legi de Sant Antoni Abat, i ell un alumne singular, de gran sensibilitat, intel.ligència i capacitat de treball. I un sentit de l’humor envejable. Teníem una bona relació, ell i jo. L’enyor. Hi ha fets de la vida que no puc disculpar. Ni puc entendre. Ni vull aceptar. Per exemple, la mort d’un amic quan encara és massa jove.