Un nou febrer

Nou i vell. El de 2022, un any amb xifres de novel.la de ciència-ficció. El futur és aquí. Flash Gordon, les aventures del qual jo llegia d’infant, perquè el meu pare n’era molt afeccionat, és arqueologia. O millor: mitologia. O pitjor: batalletes. I tanmateix, tot i el que ve, des del metavers fins al triomf per dècades (una cosa va amb l’altra?) del neoliberalisme insolidari i criminal, ja és aquí. Per això és tan important la lectura, la Literatura. És el refugi. O el pam de terra necessari on afermar els peus i les idees, i resistir. Els bons llibres, la bona Literatura. La lectura. Aquest és el pam de terra on afermar els peus per a la resistència. Avui, una vegada més, algunes novetats acabades d’arribar a ca-nostra des de les llibreries o les editorials. Per exemple, aquest rar -perquè no sé de què pot anar, i per això m’interessa-, aquest rar text, dic, de Nina Mingya Powles, que edita Sidillà: Petits cossos d’aigua. Aigua? En territoris més familiars, el sòl sòlid, els camins, me mouré quan llegesqui aquest nou llibre de David LeBreton: Caminar la vida. La inquieta geografía del caminante (Siruela). Conec la lectura de Le Breton. El seu principal assaig sobre caminar. L’he llegit i l’he usat de referència. El tema, caminar, m’agrada, m’estimula. De l’assaig passam a la novel.la d’aventures amb aquest El enigma de las arenas (edhasa), de Robert Erskine Childers, que no conec. També és una novel.la d’aventures (la primera?) La epopeya de Gilgamesh, que retrob a la llibreria de segona mà del carrer de 31 de Desembre. És un text que he llegit vàries vegades, i que no me cansa. N’he tengut algunes edicions. Sempre lament que sigui un text fragmentari. En els seus fragments potser hi és l’inici de tot: del relat, de l’heroi, del mite, del viatge iniciàtic, de l’escriptura, de l’evasió necessària… I per acabar dos llargs volums que contenen dietaris. Un és El mirall de la vida. Dietari 1956-2015, de Joaquim Molas (edicions 62). L’altre és Dietaris. Paisatge amb flames/L’enigma/Octubre, de Miquel Pairolí (eg narratives). Del primer puc esperar coneixences del món acadèmic i literari català. Del segon, la percepció subjectiva -totes ho són- de l’experiència d’una vida. Esper tenir temps a bastament per llegir tot l’anterior, i més encara.  I per gaudir-ne.