Maria Antònia Oliver

Mor Maria Antònia Oliver (1946-2022). Vull ser franc: no he estat lector dels seus llibres. Les meves preferències literàries i lectores han anat per altres senders. Sí que, quan jo començava molt atemorit el meu caminar, encara ara vacil.lant, en l’escriptura, llegia el que ella ja havia publicat. Jo estimava i estim allò que va nomenar-se la “generació dels setanta”. M’anaven davant, marcaven camí, anclaven enmig de la tempesta la nau de la nostra escriptura en llengua catalana. Vaig llegir les cròniques d’un mig estiu i de Montcarrà…, sí, això, sí. I poca cosa més. En general, tampoc sóc lector de contes i per això no he llegit els aplecs de relats breus que ella publicà. I no sóc lector de novel.la negra, i per això no sé qui és ni sé com és Lònia Guiu. Pel que fa a les seves grans novel.les posteriors (Joana E, per exemple), doncs, no, tampoc. Però, déc a Maria Antònia Oliver el goig infinit d’haver pogut disposar d’una magnífica versió en llengua catalana de Moby Dick, l’obra abismal de Herman Melville, que vaig llegir en l’edició de Les millors obres de la literatura universal de gener de 1984. I que he rellegit més d’una vegada. És un dels pocs llibres que mai no abandonaré. Que mai no llençaré. Que mai no enviaré a les llibreries de segona mà… Feina, dedicació, compromís, coneixement literari, a més de potència personal, feminista i ideològicament sòlida, Maria Antònia Oliver mereix tot el que de bo es pugui dir d’ella i del seu quefer. I tot quant honor se li hagi atorgat en vida. I després. Adéu, Maria Antònia!