Goranades

Si alguna cosa hauríem de poder exigir als nostres polítics, a banda d’honestetat i una certa dosi d’empatia, és un poc de seny. I als nostres opinadors, altre tant. Només un poquet de seny. Per assossegar-nos. Per sentir-nos respectats. Per no provocar exaltaments innecessaris. Per informar-nos des de la reflexió prudent. L’article d’ahir d’en Ramon Aguiló al Diario de Mallorca és producte d’un deliri: no el puc qualificar de cap altre manera. Només hi falta una al.lusió al “contubernio judeo-mason“: pur franquisme estil.lístic i de contingut. Aquest home ha perdut el seny. Ja fa temps, per cert. I ha perdut el sender. Sovint es confon aquí, confonem, el seny amb la intel.ligència. Quan Aznar diu que el català (10 milions de parlants, tirant per llarg) vol “exterminar el castellà” (la tercera llengua parlada del món) diu una (altra) goranada. I la diu a consciència. Sap que menteix. Sap que exalta, que provoca. No és beneit. Què hi guanya? Quan hom ha comparat l’independentisme català amb el nazisme, per què ho fa? Ho fan i ho han fet molts d’intel.lectuals espanyols. Per què ho fan, si sabem que és una falsedat? Quan Emilio Lamo de Espinosa, se suposa que tot un cervell de la reflexió política, afirma que és “menos desestabilizador un gobierno PP-VOX que el actual” està justificant que governi la ideologia causant de la tragèdia més criminal esdevinguda en l’Estat espanyol contemporani (de la qual per cert el PP no se’n desmarca del tot mai), i alhora està justificant el racisme, l’homofòbia, la violència masclista, l’anul.lació dels processos de memòria històrica, l’anul.lació dels drets d’una gran part de la societat espanyola, en definitiva justifica i anima l’espanyolisme més sectari, del nacionalisme espanyol més reaccionari, prepotent i supremacista… Quan Pedro Sánchez diu que els “nacionalismes” són cosa del segle XIX o del segle passat, es refereix també al “nacionalisme” espanyol? I la monarquia, senyor Sánchez, de quin segle és? Quan Felipe González comenta que cal acabar amb “la broma” dels petits partits provincials, expressa un judici radicalment antidemocràtic, impropi d’un lider de la seva suposada solvència… També ha perdut el seny fa temps… I així, fins a l’infinit. Un infinit fitat amb goranades. Què inútil, haver de perdre el meu temps amb aquestes obvietats!