“Taques, línies i traços ocupen només una minsa part del quadre, dominat per un blau esplendorós, de cel mediterrani, de cel de tramuntana, cada cop més absorbent. ‘Aquest és el color dels meus somnis?, havia dit Miró de jove“.
Dietaris. Fragment de l’entrada Arribar al blau. Miquel Pairolí.
Em plau copiar aquest brevíssim fragment d’una de les entrades del dietari Octubre (2010) de l’escriptor Miquel Pairolí (1955-2011), que llegesc aquests dies. I ho faig, perquè els tres quadres als quals es refereix en Pairolí són els que el mateix Miró definí així: “Aquestes teles són el resultat final de tot el que havia provat de fer“, uns quadres dominats pel blau lluminós, unes teles que he tengut la sort de veure al seu moment, i que m’entusiasmen. M’agrada el treball d’en Miró… També jo voldria escriure en un sol vers el resum de totes les proves que he fet en l’escriptura: arribar al blau. Mentrestant, intent aprendre a pintar cels en paisatges com aquest que, casualment, he fet avui, basant-me en una fotografia tenuíssima d’en Sebastià Torrens.
Per cert que, a en Miquel Pairolí li agradava també el concert de violí de Beethoven. Com a mi també m’agrada.