No és tan enfora…

És aquí, just a la vora. La guerra. Que no comprenc. Que em provoca la sensació dificilment suportable de la impotència màxima. Que em fa por. Que sotmet milions de persones. Que esbuca països. Que tuda recursos. Que mata gent… Maleïts dictadors! Maleïts imperialistes! Però, he de seguir. Sense oblidar. He d’informar-me, intentant contrastar fonts i opinions. No és fàcil. Al final, perdem sempre els mateixos. Les elits sempre hi guanyen. Els és indiferent la mort, la destrucció, la tortura, l’encalç, l’exili dels altres… Llegirem i escriurem, mentrestant: desorientats. Continuarem. És la única possible resistència que podem fer. Per això seguesc. M’arriben algunes publicacions de l’AELC (de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana): sobre la traducció, sobre el teatre, sobre n’Antònia Vicenç, sobre l’obra poètica d’en Narcís Comadira (que desconec, ho sent).  Llegiré aquests treballs per assabentar-me del què diuen i posar-me un poc al dia. Llegiré amb infinit plaer El pasajero en Galicia (Tusquets), un recull d’articles i textos diversos del gran Álvaro Cunqueiro, possiblement l’autor o un dels autors que més ha influït en la meva concepció de la Literatura.  El cit indirectament o directament en alguns dels meus llibres. Llegiré també amb gust un nou llibre d’en Francesc Roma i Casanovas: Alison Hargreaves i Tom Ballard: morir com a tigres (Cossetània), dos mites de l’alpinisme contemporani. Simplement perquè m’agrada el western i la història de les terres de La Frontera, intentaré llegir aquesta novel.la que he trobat a la llibreria de segona mà del carrer de 31 de desembre: El sueño del Oeste, d’en David Nevin (Planeta). S’hi parla d’en Frémont, un explorador del XIX. Va ser la base d’una sèrie a la televisió de fa dècades, que no record haver vist. I per acabar avui, dic que m’ha agradat molt conèixer aquesta breu i acurada antologia (preparada per l’editorial Oberon) d’historietes de The Spirit, obra d’en Will Eisner, un dels grans, grandíssims mestres del còmic nordamèrica, un històric, un innovador. Un clàssic.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.