Versos

Cercarem versos que puguin conhortar-nos. Per sort, ja són a les llibreries els nous poemaris de dos poetes mallorquins que em senyalen possibles senders en els quals caminar amb qualque nou escrit meu, tanmateix improbable. O no. En Literatura cal no fer afirmacions rotundes. Ni en els altres aspectes de la vida, de la Vida. Per exemple: no gosaré fer avui, aquí, cap declaració ferma sobre el que està passant a Ucraïna. O potser, només una: hi mor gent. És l’únic que hi és entenedor. També a Etiòpia en mor, de gent i hi ha un desplaçament massiu de persones que fugen de la violència, i ningú no en diu res. El meu desconcert, doncs, és infinit. Intent tenir limitada la meva desolació. Per això, cercaré versos com aquest que ens parla de “laberints que fan lladrar els gossos”, que ens diu Antoni Vidal Ferrando en el seu novíssim i premiat Si entra boira no tendré on anar (Proa, premi Carles Riba 2021). És el millor poeta mallorquí, Vidal Ferrando? No en tenc cap dubte: “Les roques, les estrelles, els vells marins ho saben i guarden silenci”. Dels vius, segur. Dels morts, ja es veurà: “Fins que els mariners em taparan de sal”… Hem dit abans, no obstant, que cal no fer sentències. A Llum de cançó, Miquel Àngel LLauger (edicions 62), publica un nou seu treball mereixedor de premi, també (Ausiàs March de Gandia 2021). “El profeta s’adorm en la cadència / de vent i pols i sang”, diu, amb un alè potser de Shakespeare al clatell. Indubtable a “El món és un relat / que conta un idiota, / còlera i guirigall”. Cerc versos per al conhort i els trob: són els que escriuen pacientment i publiquen ara per ara aquests bons amics.