Els Mumin, de Tove Jansson

Déus, per què no m’heu fet a mi el creador d’aquests trolls tan commovedorament estimables! No comprenc com no són en totes les biblioteques de les cases on hi ha infants. Els Mumin (en suec, diu Wikipèdia: Mumintroll) són criatures pacífiques, i les seves accions són bonancenques (si se’m permet aquesta expressió més meteorològica que literària). M’encanten, els Mumin. Quin respecte als altres, per estranys que siguin! I m’encanten tots els personatges que pul·lulen en els paratges indubtablement nòrdics dels relats. Especialment, n’estimo un, perquè toca l’harmònica, i perquè és un poc eixelebrat tot i que passa per savi (i ho és). Són diferents volums: La família Mumin a l’hivern, L’arribada del cometa, El capell del mag, El papà Mumin i el mar… Són mals de trobar (La Galera, Siruela, i abans Noguer). Deixau de banda els productes derivats. Cercau les novel·les originals. Un advertiment: també els Mumin passen por o tenen greus preocupacions o es troben enmig d’un conflicte. Els pares comprau-vos El libro del verano.