El primer festival internacional del conte Contesporles tendrà sens dubte efectes col.laterals, i grans. Impensables, ara. Ha estat un èxit. D’organització i de projecte, de resultats i participació. Els pocs petits defectes descoberts durant el seu desenvolupament són molt bons de corregir. Cap problema, doncs. El més important de tot és la xarxa de relacions que accions d’aquesta mena produeixen. Neixen afectes nous i s’afermen els vells. I es demostra que, quan la gent vol, pot. Només a Esporles, un municipi on la participació és un dret que s’exerceix de bon de veres, era possible el Contesporles. Els voluntaris l’han fet possible. Il.lusió i voluntat, i capacitat d’organització: vet aquí les capacitats dels veïns esporlerins. I un consistori prou intel.ligent per acceptar propostes populars.
Hi va haver una molt gran assistència de públic: totes les entrades es varen vendre! Esporles semblava un rusc: hi havia gent arreu, expectant, il.lusionada. I a més, el temps va acompanyar. Hi va haver fades, i música, teatre i màgia, i contes. Contes de tota mena i amb qualsevol motiu: el vi, el menjar, el teatre, la poesia, la literatura… Posa la pell de gallina llegir el que han comentat als seus blogs alguns dels participants, com per exemple Xabier DoCampo o Gonzalo Moure, els quals impartiren magnífiques conferències i ens regalaren experiències i contes, bon humor i empenta. La seva generositat és admirable, i entranyable la seva proximitat. Varen venir disposats a tot i tot ho donaren al festival. Què dir de les aportacions de Pep Duran, de la Fada Gina, de Caterina Valriu, de Víctor Ugawba, de Kate Cockery… Què dir d’Albert Catalan, un dels organitzadors? De na Mar, què puc dir? Mentre hi hagi gent així, la Cultura i l’Educació, tan menystingudes pel Poder, estan protegides. De moment, quedau-vos amb el que anuncia, en gallec, el boníssim amic Xabier DoCampo: “que en Esporles esta fin de semana pasada naceu a Irmandade do Ovo de Pingüín Emperador“. Durà coa.
